CP CALAFELL 7- 3 CP CUBELLES

CP CALAFELL 7- 3 CP CUBELLES

Derrota dolorosa i sever correctiu. No pas pel resultat, posible, sinó per la manera en que es va produir i per la imatge que va donar l’equip durant alguns minuts.

Quan l’equip ha arribat al Pavelló Joan Ortoll ja s’ha trobat bon ambient amb l’equip calafellenc mentres han caigut unes birretes (novetat). És molt agraït compartir estones amb harmonia davant l’equip rival.

Tot i aixó ja hem començat malament entrant al vestidor 20 minuts abans de començar el partit. 

Regnava un extrany ritme caribeny, no se si m’explico i erem conscients que seria un partit difícil davant un dels aspirants a pujar a la Lliga A de Veterans.

Abans del xiulet inicial es podía veure a la gradería tota l’afició que ens ha acompanyat, més nombrosa  que la local a partir de la segona part. Imaginat: dilluns de gener a quarts d’onze de la nit i un fred que pela i resulta que ens venen a veure. Segons les estadístiques, després de la expedició a Vilanova ha estat el desplaçament més nombros de la temporada.

.

S’ha de reconèixer que els jugadors dels Veterans CP Calafell s’hi han esforçat força. Han jugat de conya. Els tres primers gols que han fet  a la primera part han entrat per la creueta, molt ajustats, sense angle. Diria que l’Epi n’ha fet dos i el Javi Luna un. En els primers minuts han apretat en defensa i a mida que passaven els minuts augmentaven el ritme.

3-1 a la primera part.

Bufffffffffffffff. Els homes del Garraf semblaven noies del Paral·lel. No sortia res. No es corria cap esprint. L’únic jugador que es salva de la crema ha estat el nostre seguro a la porteria, la feina ben feta, l’entrega .

Els locals, a la represa,  s’han fet l’amo i senyor del partit fins a posar-se 6-1 i han mantingut el ritme ben alt durant els 50 minuts. En els primers minuts han caigut el 4-1 i el 5-1. Un Cubelles desdibuixat ha canviat a defensa individual. 6-1 i de cop i volta, amb una rampellada ha pujat el 6-2 i el 6-3. Quedava temps per remontar el partit, pero no podiem. En castellà es diría que ha estat un “dia aciago” de tots els jugadors menys del nostre porter. Final del partit 7-3.

Avui no farem l’U X U per què no.

 Penso que, juntament amb el primer partit de lliga davant el Sarrià, hem pagat la novatada. Tot ensenya. I que no s’emprenyi ningú, collons. Que ho fem per passar-ho bé i jugar al nostre esport preferit, per passar una bona estona, per estar amb els amics. Tot ensenya i, com sempre, hem de tenir les ganes d’aprendre i millorar.

Un cop acabat el partit es va produir un fet insòlit. La radio de Calafell va fer una entrevista postpartit al nostre entrenador del partit. A Calafell hi ha cultura d’hoquei i seguiment dels mitjans. A més, l’equip Veterans del Club Patí Calafell el formen jugadors que havien jugat al màxim nivel estatal.

Valoració Global de la jornada: hem jugat, hem suat, hem perdut i hem compartit taula amb els companys Veterans del CP Calafell. Collonut. A ningú li agrada perdre però, quan es juga, pot passar.

PD: Del sopar i les copes ja en parlarem més endevant, no hi vaig anar.

Recordem que després de la següent jornada de Lliga, un dels nostres porters marxarà d’excursió a Xile. Durant una bona temporada!! Et trobarem a faltar i esperem que tornis amb la mateixa energia i ganes que portes a sobre. Durant la teva absència intentarem mantenir el ritme positiu de l’equip i els sopars al Kbe Kbo.