Derrota justa amb un resultat injust.
El Valldoreix ha estat el clar dominador del partit, al últims 20 minuts, i ha fet el que se li suposava, tot i que el resultat és engaños.
DESPLAÇAMENT
Hem sortit de Cubelles tard, com sempre. Ens hem perdut anant a Sant Cugat, I la temperatura era de 0º C. Ha estat bé canviar-nos en un vestidor gran I amb calefacció, peró quan hem sortit a la pista (de parquet pesat, pesadíssim) encara feia més fred. Una altre vegada hi ha hagut representació quadribarrada a les grades. Omplien el pavelló (més aviat eren els únics espectadors) i són collonuts, tots tres.
El sopar ha estat molt bé tot i que l’hamburguesa de 200gr completa encara resonava aquest matí a la panxa.
Bon ambient a la taula i hoquei de conversa. Hem tornat a trovar un equip amic, com d’altres a la lliga. -3ºC a la 01:00, moment en que pujavem al cotxe per tornar. A casa ja m’ho diuen: ja son ganes, ja . . .
PARTIT
Durant els primers minuts s’ha vist un hoquei endressat i bones jugades per part dels dos equips, sempre estudiant el rival. La fortalesa en defensa dels del Garraf davant l’habilitat dels vallesans, els veterans davant els novatos. El Valldoreix no patia en defensa, pero el CP Cubelles no s’ha arronsat, intentant vàries internades i xuts exteriors, el CP Cubelles utilitzava les seves armes. Tampoc es donaven oportunitats clares de gol per als locals. Quan faltaven 10 minuts per acabar la primera part ha arribat la sorpresa. 0-1 d’un xut exterior que, amb fortuna despres d’un rebot, ha picat a la guarda del porter i ha entrat. Els locals no han perdut el senderi i han mantingut el seu ritme i la tranquil·litat. Val a dir que les variacions tàctiques que ha probat el Cubelles han funcionat molt i molt be amb el Sergi Jardi en plan Bechkenbauer.
A falta de quatre minuts per arribar al descans pujava l’empat al marcador. Llavors ha arribat la jugada polémica del partit. Gol anul·lat a favor del Cubelles. Ha entrat clarament pero el porter vallesà ha estat prou hábil per treure la bola de dins la portería abans que el colegiat arribés, a la velocitat de la llum, per verificar-ho. És la segona vegada que un àrbitre ens reconeix al vestidor, amb la pasta a la mà, que ens ha perjudicat, . . .
A la represa la sort no ha estat de part del Cubelles i el primer minut ha vingut el 2-1. Dos minuts despres, en un penalti, el jugador del Valldoreix ha pogut rematar fins a tres vegades seguides i els cubellencs s’ho miraven des de l’àrea contrària mentre el Sergio es desesperava veient que no baixava ningú. La condició física ja començava a pasar factura i la seriositat defensiva es desdibuixava.
El CAOS defensiu i el DESORDRE ofensiu han fet acte de presencia. Fins a que ells n'han fet 8 i nosaltres 2 amb una contra que ha rematat el David.
Tot i aixó, els jugadors cubellencs han acabat el partit amb un regust agredolç. S’ha vist una primera part mooooolt bona i el dubte de quin hagues estat el resultat final si la segona s’hagues jugat igual.
Tot ensenya, tot. El Valldoreix ha donat una lliçó de estar endressat en defensa, aprofitar les contres i tenir un jugador amb molt de patí i muñeca.
Tot ensenya . . .
Caray, guanyavem 0-1 a la pista d’un dels equips més forts de la categoría, un dels aspirants a pujar de categoría !!!
Si repassem la temporada just a l’equador és per estar-ne satisfet. Què collons, per estar-ne ORGULLOS. Aquesta historia va començar en un sentit i siguent conscients que erem els nous. I resulta que nomes hem perdut abultadament amb dos dels tres ( Calafell, Valldoreix i Montbuï) equips candidats a pujar, i el quart (Vilanova B) els vam guanyar a casa. Tot s’ha de dir, peró. Quan les coses van bé és normal voler que vagin millor. Si hi ha una característica que defineixi el nostre equip és que no parem de crèixer. Sobretot per els sopars postpartit que ens fotem.
AGENDA
La setmana vinent comença la segona volta i anirem a visitar el Sarrià. Més endevant confirmarem la data i l’horari del partit. De moment dijous 9 de febrer entrenament a les 21:00.
Companys, portem dues jornades posan-li les coses molt difícils a dos equips que com molt bé diu el mister són candidats a pujar, inclús de vegades anant per davant del marcador. Això es una proba de la monumental evolució d'aquest equip i, el que queda perfeccionar ara per ara és que les segones parts es juguin d'idéntica manera que les primeres i aleshores veureu com aquesta segona volta anirà molt millor.
ResponEliminaAnims amics, sou els millors. VISCA EL C.P.CUBELLES!!!!!
Tens tota la raó Sergi. Avui hem entrenat amb un fred que pelava i algú s'ha rajat . Fins la Victoria, sempre
ResponEliminaCollons si feia fred, no hem notava els dits de les mans, però alló hu erem els que normalment sempre estem, exceptuant el Tonu i el Ferriche. Els altres sou una colla de "fart d'arros", jejejej, Frase mitia dins del nostre club!!!!!!! jajajaj
ResponEliminaA veure si guanyeu a Sarrià i us refeu de la derrota en el primer partit de lliga, un altre gall cantaria. Esteu fent molt bon paper... no afluixeu, la següent jornada un altre equip fort, el Vilanova A!
ResponEliminaÀnims companys!
Gràcies Ramon !!
ResponElimina