CRONICA MALGRAT I-II

      EXPEDICIÓ

Como en Fuenteovejuna . . .

Abans de res m’agradaria agrair a tots i cada un d’aquells i aquelles que hem compartit una aventura a Malgrat de Mar amb l’excusa del Torneig 24 hores Veterans. Ha estat una convivencia fácil i divertida.

A primera hora del Dissabte 28 ja van sortir els primers grups cap a Malgrat. A les 12h. reunió informativa i organitzativa per a una bona entesa i per a facilitar les coses als equips i als seus acompanyants. Més tard han anat arribant més integrants de l’equip Veterans del CP Cubelles. L’últim de tots, i la seva familia, ha arribat abans de mitjanit i la moral molt alta.

Durant unes hores hem viscut uns dies. 

Remarcable trovada de dues aficions amigues, la del CP Calafell i la del CP Cubelles. En realitat parlar d’aficions vol dir, com no, parlar dels integrants de cadascun dels equips i els seus seguidors, per pocs que siguin.

El grup del Calafell els va emparellar davant el FC Barcelona. Van jugar el segon partit de la lligueta i van tenir un paper més que bó. Pocs equips de la Lliga Veterans A poden dir que li han posat la cara com el Calafell va fer. El resultat final va ser 2-4 favorable al Barça, pero el Javi Luna va tenir una actuació estel·lar que gairebé li dona un hat-trick Tot l’equip verd i blanc va jugar a un nivel espectacular. I va sentir l’escalf de l’afició cubellenca des de la grada.

ORGANITZACIÓ

Perfecte tracte i atenció per part de l’organització del Torneig, que en tot moment han tingut cura de nosaltres i els nostres seguidors. Pel que fa a l’apartat organitzatiu tot ha sortit rodat. Ja a la reunió informativa es va fer palesa la voluntat d’entesa i les directius clares. El sistema de lligueta i el passi a les semifinals com els horaris dels partits no deixaven lloc als dubtes.

Van patir un dels problemas més fotuts que et pot passar en un torneig: que es lesioni un àrbitre. I justament va ser durant el partit dels cubellencs contra el Malgrat A. Un passe per la valla va picar al tormell del col·legiat Benito i ja no el va poder moure. Aleshores els partits els van anar arbitrant jugadors del CP Malgrat o inclus del CP Cubelles. El nostre amic Belles va dirigir un dels encontres del torneig.

Abans de la final es va disputar un partit d’hoquei adaptat. Ens omple d’orgull poder dir que la meitat dels assistents erem tota l’expedició cubellenca, que no va parar d’animar els nois i noies de Voltregà i Malgrat mentre tenien els seus minuts de glòria. Com tots els Veterans.

En la cerimònia d’entrega de premis el bon amic ( i currante) Manolo va dur la veu cantant i va tancar una experiencia inolvidable. Copa i medalles per tots.

 HOTEL

Correcte, molt correcte. La relació qualitat preu ha estat correcte. Fregant el larguero, casi casi. Tot i que cap integrant de la expedició (ni els solters) va aprofitar la nit per sortir de festa, molts de nosaltres la va disfrutar. Ho dic perque més d’un es va allitar amb ganes de dormir i descansar i va gaudir d’una sessió de música disco de la discoteca del costat de l’Hotel. Xumba xumba xumba tiii. . . . .

Els menjars al bufet lliure eren un poema. 40 persones a l’unison intentant entaular-se. El problema no era l’espai sinó l’organització. Quan el primer havia acabat l’últim començava. No ens van deixar fer una taula única, resulta que es tapaven els “pasillos”. Tot i aixó vam menjar bé i en abundancia, per reposar forces. Ha estat una bona experiencia.