READY, STEADY, GO ! ! !

Prepareu-vos que això comença. Ja en teniem ganes. L’estiu ha estat llarg ( encara ho sembla) però no hem deixat de entrenar, uns més uns menys. Finalment ha arribat la setmana de l’inici de la Lliga.

Durant molts anys he vist i escoltat nens i nenes que tenien moltes ganes de començar la lliga, tenien ganes que acabessin les vacances de Nadal, tenien ganes que passes la jornada de descans. 

Tot per tornar a competir. I no ha estat fins ara que ho he tornat a entendre, quan pares de familia de 35 anys m’han expressat la mateixa sensació, les mateixes ganes que un crio de 9 anys per tornar a competir.

Molts de vosaltres ja fa setmanes que m’aneu dient les ganes que teniu de tornar a posar-vos les botes en partit oficial, les ganes de canviar-se al vestidor i posar-se la samarreta dels partits, les ganes de jugar un partit a Cubelles i veure que hi ha gent a les grades.

Aquestes ganes i il·lusió, tant dels crios com dels veterans, em recorda aquella espera eterna fins al moment d’obrir els regals de la nit de Nadal.

 

L’any passat va tenir de tot, peró el més important va ser que vam iniciar una aventura amb el pretext de jugar a hoquei patins. No momes els jugadors, també les nostres famílies i els nostres amics. El Torneig a Malgrat va ser un clar exemple del que estava passant. Les nostres famílies han patit els horaris intempestius i han disfrutat les nostres trovades, que han estat les seves. Els nostres amics han seguit l’equip i els ha picat la curiositat.

M'agrada pensar que també hem exportat el sentiment veterà a la resta dels equips del Club Patí Cubelles, els seus jugadors i els pares i mares que els acompanyen ( mai ens adonarem de la importància que tenen els pares i mares en l'esport base, i quina pot ser la seva influència). No ens oblidem de les facilitats per part del Club per a que aquest projecte tiri endevant, inclús dels esforços d'altres clubs del poble per a facilitar-nos les coses. S'agraeix.

Ningú es podia imaginar que l’any passat, jugant els dimecres a les 22:30, podriem gaudir de gent a les grades. Tant ha estat així que fins i tot jugadors d’altres equips ens han felicitat i han mostrat la seva enveja   ( sana). Estem molt agraïts a tots aquells que compartiu la nostra il·lusió i ens animeu i canteu els nostres gols (pocs o molts). Torno a repetir que sense la NOSTRA AFICIÓ no seria el mateix.

Si fem autocrìtica podriem millorar bastantes coses. En alguns moments no hem tingut mesura, en d'altres ens hem passat de frenada; en alguns partits hem jugat com un equip, en d'altres semblavem una banda. Tot i aixó el balanç, personalment i m'atreviria a dir que en el conjunt de l'equip, és totalment positiu.

No deixem de ser una colla de jugadors que va passar per aquest esport sense pena ni glòria (alguns si que vam patir penes de fins a 12 partits de sanció, però bé) que de vegades pensem que sòm millors del que vam ser i de vegades exprimim al màxim els nostres punts forts (gato viejo).

TOT ENSENYA !!!

Per acabar, m’agradaria parlar dels objectius per a la Temporada que estem a punt de començar: seguir així.