CRÒNICA TORNEIG CALAFELL

CRÒNICA TORNEIG CALAFELL

Tal i com es va poder veure dissabte passat al Pavellò de Calafell, el nostre equip va anar de menys a més en la seva participació. Cal destacar la afició cubellenca, que va ser la més nodrida del torneig. Gràcies a les dones, fills, filles, mares i germanes dels jugadors !!!!

El primer partit davant el Calafell A va ser disputat fins a que es va acabar la benzina (i no parlo de la cervesa, que no es va acabar, tot i els esforços d’alguns). El resultat final de 7-3 no mostra la igualtat real que hi va haver. El plantejament del partit va ser valent, individual mitja pista intimidant el rival. Un gol matiner dels verd i blancs a la primera jugada del partit ens va fer espabilar i es va arribar a la mitja part amb empat a 2 gols.
A la represa va succeïr el mateix, gol del Calafell a la primera jugada. Poc a poc les forces anaven desapareixent i les oportunitats de gol en contra aumentaven. Semblava que el penal a favor ens tornava a posar dins el partit però no va ser així. Cal destacar la actuació del porter rival, Hernández, i el nostre davanter revelació, Sergi Belles, que va ser el pichichi del CP Cubelles. Finalment el resultat va ser 7-3 amb mal regust de boca.

El segon partit va ser una altra cosa, gràcies també a la disposició táctica, quadro més aviat tancat. El Monbuï va sortir molt fort d’inici i aixó va fer que els ànims s’anessin escalfant. Tot i aixó aguantavem els atacs i no perdiem la bola quan la teniem, poc a poc ens vam anar guanyant el respecte del rival. El nostre porter Albert va realitzar una actuació fantástica, sembla que la nit anterior també va tenir problemes estomacals.
La igualada es mantenia al marcador 2-2 i els darrers minuts de l’encontre hi va haver alguna enganxada. El Montbuï es creia infinitament superior, amb certa xuleria, nosaltres potser no som millors que ells, però no ens xuleja ningù. L’àrbit de l’encontre demanava calma als jugadors, i els jugadors dels dos equips demanaven unes ulleres noves per l’àrbit. El resultat final del partit 2-2 no va deixar satisfet cap dels dos equips, tot i que el CP Cubelles va fer un partit sensacional i es van veure unes quantes gotes de qualitat.

Així, no vam poder disputar la gran final, peró la van viure. La van jugar el Montbuï, equip amb el que vam empatar a 2 en un gran encontre, i el Vilanova, ple d’amics i excompanys ( Eloi, Litus, Torroella, Albacete). El campió va ser el Vilanova

Felicitats als Veterans del CP Calafell per la organització d’un torneig amb molt de fair-play i amb un ambient collonut, la musiqueta i el sortidor de cervesa hi van ajudar.

Esperem que l’any vinent ens tornin a convidar.

U X U

David: incansable, tant en defensa com en atac és una peça important de l’equip, així com en el joc subterrani
Belles: golejador, va marcar dos gols al primer partit que ens van mantenir en la lluita
Jardí: centrat, en el segon partit va mantenir la posició tant en defensa com en atac i va donar tranquil•litat als seus companys
Ferritxe: espectacular, tot un seguro a la porteria
Joan: polivalent, la seva joventut i fortalesa es nota a la pista i els seus companys ho agraeixen, un pulmó per a l’equip.
Ernest: tot-terreny, segur en defensa i desequilibrant en atac
Figueres: novetat, la nova incorporació va acomplir les espectatives amb escreix, inclus va jugar-se el físic en un dels gols
Gil: lluitador, durant tot el torneig va combatre per a fer-se valer a l’area rival
Roberto: solidari, el petit de la saga cubellenca va aprofitar el seu descans laboral per a venir a ajudar-nos, ets molt gran tiu !!!!