CUBELLES 4 – 3 VILANOVA

Senyors, sobre el paper, el Vilanova és un equip superior al nostre, peró ahir vam guanyar el partit.
Per fi, hem guanyat el nostre primer partit a la Lliga Veterans !. I quin partit !
Segurament de 10 partits davant el Vilanova en perdrem 9, peró ahir vam guanyar.

Tot va començar a les 21:00 amb la sessió fotográfica (lleugera), creant caliu. Algun jugador del Vilanova ens va veure i és probable que encara rigui ;))
Recordeu que dimecres vinent seguirem amb les fotos.

El respecte entre els dos equips va presidir l’inici del partit. Tot i que va començar 0-1, el Cubelles, poc a poc, va anar creient en les seves possibilitats. 1-1
Encara no ens ho creiem que vam marcar el 2-1. Arribem a la mija part 2-2

El Vilanova va disposar de 3 Faltes Directes per acumulació que va desaprofitar. El Cubelles va arribar a fer 23 faltes d’equip, no és per a estar-ne orgullosos, més aviat hauria d’invitar-nos a la reflexió.
A la segona part el partit es va calentar. 3-2. Felicitats S.Belles I es seguía calentant. Val a dir que l’àrbitre ajudava, sobretot quan despres de tocar el xiulet marcava bulling, falta a favor i falta en contra en un mateix moviment. A falta de 5 minuts el Cubelles marca el 4-2, increíble ! Felicitats Gil

En els darrer minuts cada equip va jugar les seves cartes. N’estem aprenent!
I vam guanyar el nostre primer partit, 4-3 davant el Vilanova.

Al partit hi va haver de tot: piscinazos, faltes a destemps, companyerisme entre alguns jugadors dels dos equips, hoquei, antihoquei, gols de xurro, golazos . . .
Però un cop es va acabar tots els jugadors de l’encontre es van saludar.
I vam guanyar el nostre primer partit, 4-3 davant el Vilanova

Potser ha estat el primer partit en el que hem tingut la pilota, l’hem jugat i hem estat intel•ligents. A més, la nostra intenció ha estat sortir a jugar i pasar-ho bé. I tot davant el Vilanova, un bon equip, potser juntament amb els nostres amics de Calafell són aspirants a l'ascens.
Segurament amb un altre àrbitre, amb unes altres condicions, . . . . el resultat hagués estat diferent, segurament.
I si la meva iaia tingués rodes seria una carretilla.

I vam guanyar el nostre primer partit, 4-3 davant el Vilanova.

Som-hi equip, tots junts: Una, dos y tres . . . . . . . . . . . . CAAAALVO!

Per cert, el sopar al Kbe Kbo va ser la hostia, gràcies Jaume. Seguirem convidant els equips rivals a sopar amb nosaltres, a veure qui s’anima.