Anuncio que la crònica d'avui no serà tant acurada com d'altres, estem a les portes d'un pont i la meva materia gris encara no està del tot recuperada del post partit.
La primera part ha acabat amb 0-1 al marcador. 1-1, 2-1 i faltaven 8 minuts, però finalment La Garriga ha fet el 2-2 i el 2-3 gràcies a dues jugades individuals del nº 8.
Com no podia ser d'una altra manera hem tingut l'ajuda de la nostra afició, sobretot de la Paz, que ens ha donat uns segons per recuperar-nos. No sabia si tornar la bola a la pista o trucar l'ambulància per a que em portessin una bombona d'oxígen, pobreta. Grande Tutus.
MVP del partit: Senyor Ferritxe.
Un cop acabat el partit ambdos equips i afició, tots junts, hem anat a sopar. Ha estat un dels millors sopars de tota la temporada.
(Hem contat amb una sorpresa, ens ha visitat el Miki Mouse)
(Em sembla que hem batut el rècord de taula més llarga de la temporada)
Per acabar, faré servir, si m'ho permet, un pensament d'un dels nostres companys Veterans:
Com sempre, gran crónica. I com ve dius, es una crónica (i així ho corraboro),escueta, però real "como la vida misma".
ResponEliminaI ara a pel proper partit!!!! (i sopar, com no !!!!!)