LA SALLE BONANOVA 2-1 CP CUBELLES

El desplaçament a Barcelona ha estat bé, plàtans, maduixes i corredisses a l’hora de sortir de la Plaça del Mercat per anar a buscar al Ferritxe. Anavem amb el temps just i hem començat el partit tard (10 minuts) mentre l’àrbitre ens recordava que el conserge apagaria els llums si o si, i així ha sigut.

No ha estat un bon partit per part dels quadribarrats que no hem sabut trobar el nostre lloc a la pista ni a la banqueta ( és normal ja que no n’hi havia).

Ha estat La Salle Bonanova qui ha encetat el marcador 1-0, tranquil·litat. Aleshores ha aparegut el Gil per marcar el segon gol de la temporada en el seu compte particular. En David li donava una asistencia d’or per encarar el porter totalment sol. Ha tingut tot el temps del mon per a pensar què fer, inclus per pensar que la fallava. Peró no ha estat així i, fent gala d’una sang freda envejable, ha aconseguit l’empat al marcador. Mentrestant el Ferritxe anava fent de les seves a la porteria, vull dir que parava parava i parava.

La segona part ha començat amb canvi a la porteria cubellenca, amb l’entrada del Sergio, i canvi en la disposició táctica defensiva. Ha començat bé, amb ocasions clares a favor pero ben aviat s’ha vist que hi havia més cor que cap. Les cames començaven a fallar i el cap ja no hi veia clar. A part del cansament de jugar en una pista que relliscava com una mala cosa, els xuts entre nosaltres també han pasta factura ( verdar Paco?) Val a dir que els barcelonins han sabut jugar el seu partit de manera seriosa i endressada, sense descuidar el mig del camp per no donar facilitats a la contra. Fins que, en una jugada ben lligada amb un bon desmarcatge, han fet el 2-1 a manca de 6 minuts.

Aiiiiii. Nervis, canguelo, pressió per la ratxa negativa en la que ens hem fotut . . . ho provabem pero no ho aconseguiem.

I aleshores el conserge de Hogwart’s ( vull dir de La Salle Bonanova), a les 22:32, ha apagat els llums de la pista. Quedaven dos minuts i trenta segons per finalitzar el partit i així ha acabat. 2-1

Potser està malament dir-ho però alguns de nosaltres ja comencem a notar la quantitat de partits durant la temporada i l’esforç realitzat en la primera volta, on els resultats van ser molt millors del que esperavem.

Un cop acabat el partit i la sèrie de renecs, queixes, autocrìtiques, i lamentacions hem anat a sopar amb els companys de La Salle Bonanova. Ha estat molt bé perque hem compartit taula entre converses d’hoquei, de l’H-K, Onyx i d’altres temes. 

Com acostumem a dir, val la pena haver començat aquest “viatge veterà” nomes pel fet de compartir estones amb amics, companys i rivals com els de La Salle, es guanyi o es perdi.

I el més important, tot i que durant els partits podem tenir discusions, retrets i pujades de tó entre nosaltres, tot es queda a la pista i seguim sent un grup de “bojos” que disfruta jugant a hoquei i passant estones junts. Passaran els anys, arribaran les artrosis, els canvis de torns, les hèrnies discals i les baixes pero, “que nos quiten lo bailao”.