Com acostuma a ser habitual a Barcelona, ha costat molt treure els tres punts. A la mitja part el marcador era 0-1 mentre els pals ( jo n'he contat 5 dels que reboten de dins a fora) han negat la victòria als locals.
Sopar Collonut al Noray amb xupito excepcional !!
El fantasma del "quin fred em quedo a casa, vols dir que hi vagis?" i el del " entre el costipat i el mal d'esquena . . . " han tentat alguns dels veterans mentre es feien la bossa i feien un petò a la canalla tot tancant la porta. I així ens hem trobat tots.
Partit disputat i de tu a tu davant un Barcino amb baixes il·lustres ( Fabi).
Als 2 minuts i mig els locals envien una bola al travesser que surt de dins a fora, primer ensurt pels del Garraf. El joc ha estat repartit tot i que és de justícia dir que les ocasions més clares les ha tingut el conjunt visitant estrellant infinitat de boles al cos del porter que les aturava.
Després d'un partit com el de Sant Celoni era difícil presentar-se a una pista petita davant un equip lluitador amb unes idees clares i unes eines eficients.
Durant la segona part els locals s'han inflat a xutar al millor porter de la Lliga Veterans B, Albert I Primo de Cubelles i Ferritxe.
( En aquesta foto es pot veure amb quin interés escoltava les indicacions del tècnic mentre es concentrava)
Era un d'aquells partits en que tot i no entrar la piloteta vas fent les coses ben fetes, sense sort, peró ben fetes. I en aquest moment ha aparegut un xut teledirigit Terra-Aire del petit del Perez. 0-1 a 30 segons d'acabar la primera part, BUFFFFFFFFFF!!!!
La segona part, que ha estat més curta, ha començat de la mateixa manera, amb control cubellenc sense concretar les accions ( "nuestro peor enemigo seguimos siendo nosotros mismos") i, de nou, el motor de l'equip ha tornat a trobar un forat a mitja alçada del porter. 0-2.
Pocs minuts després els germans Martinez convinaven per plantar el 0-3 momentani que donava certa tranquil·litat i recompensava els esforços visitants. A manca de pocs minuts per acabar i després de tropocientos xuts laterals rasos, alts i creuats el Barcino aconseguia el 1-3.
Excepcional veure volar un xiulet a una pista. Excepcional l'amença posterior. Excepcional l'ambient al sopar post partit i excepcional el xupito d'en David.
Menció especial mereix el nostre company Gil que s'ha estrenat en aquesta lliga. Poden passar els anys però no marxen les papallones a l'estòmag quan fa temps que no jugues. Que no t'enganyin, has jugat com sempre, lluitador i tot coratge, a seguir.
També cal esmentar la visita, habitual, del nostre espia a Barcelona Sr. Cabada
Per acabar donarem les gràcies a tot el grup d'esportistes que ens vam trobar un dilluns de novembre a Barcelona. L'ambient i la companyonia van ser collonuts i el sopar millor tot i l'amenaça " a casa vostra us donarem més guerra". No ho dubtem !!!
PD : no, avui no hi ha 1x1.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada