Res a dir del plantejament dels vilanovins que han jugat a la perfecció les seves cartes. Amb una defensa tancada i endressada dirigida per un porter dels millors de la Lliga veterans B i aprofitant el seu millor davanter ( ha marcat els quatre gols) han aconseguit ser el primer equip de la lliga que ha derrotat els cubellencs.
Si hi ha partits que et motiven per a seguir jugant, no ha estat el de la nit del dimarts a Les Casernes. Ha estat un partit desagradable de jugar a partir de certes actituds i certes accions.
El partit ha començat de tu a tu entre dos equips coneguts que prenien les seves precaucions defensives intentant, també, no donar opcions de contraatac al rival. Blava pels visitants. Els cubellencs ho intentaven rodant bola mentre, amb xuts exteriors, escalfaven el porter dels verd i blancs. Menció especial al porter vilanoví que ha estat inexpugnable de jugada, xut exterior o dribling. Tant sols un penal ben picat ha estat capaç de foradar la porteria que defensava.
Passaven els minuts i el joc s'anava adormint, la qual cosa no beneficiava els quadribarrats. Fins que un remat a boca de canó posava el 1-0 al marcador.
El joc dels de Toni Porta no ha decaigut però era a un ritme inferior del que estem acostumats.
Mitja Part.
La segona part ha començat de la mateixa manera, semblava que podia arribar l'empat però ha arribat el 2-0 en una jugada gairebé calcada a la del primer gol. Els cubellencs pujaven una marxa en buscar porteria però el porter les aturava, un cop i un altre.
El partit entrava en una fase un pel estranya ( hi ha coses que no les entenc). Blava pels locals. I aleshores ha arribat el 3-0 mentre el CP Cubelles gaudia d'una superioritat numérica.
Semblava que el CP Cubelles podia jugar durant hores i no faria mai un gol. Precipitacions, una pista on és difícil patinar-hi, manca de il·luminació . . .excuses.. Minuts més tard, en una falta directa Jordi feia el seu particular póker de gols. 4-0. I ha arribat el gol de l'honor transformant un penal 4-1.
Tercer temps.
El sopar ha estat collonut, com sempre, peró atípic.
Fent cua al McAuto sense cotxe!!!.
Tot l'equip hem anat junts a sopar i passar la millor estona del partit tots plegats, com ha de ser.
Abans de marxar un bon EMAPELEEEEEEEEEE!!!!
Com deiem, primera derrota de la tempora, havia d'arribar. Una derrota és una derrota, però és més important el que en puguis aprendre d'ella. Tot ensenya.
Però marxo amb la sensació que ells sense fer res ens han fotut 4 gols i nosaltres, volent estar pendents de tot no hem estat pendents del que tocava.
Per a qui es pugui sentir ofés o donar-se per aludit, que s'ho fagi mirar, de veritat, que s'ho fagi mirar.
Apa . . .
Felicitats per endavant al CP Vilanova, partit molt ben jugat pels verds que van aconseguir una justa i treballada victòria. Amb el comentari exposat a continuació desitjo no ofendre a ningú, simplement us convido a reflexionar.
ResponEliminaSer amics és una paraula amb un significat "únic", és la bona relació entre persones, pobles, clubs... Cridar als quatre vents "fair play" està molt bé... però no posar-lo en practica no serveix de res.
"Fair play" podríem dir, a trets generals, què és el comportament lleial i sincer a més de correcte en l'esport, especialment cap al contrincant. Tenir la sensació de jugar de manera honesta i divertida. Saber perdre però també saber guanyar...
Penso sincerament que ahir van faltar molts d'aquests aspectes, van haver-hi accions, celebracions i gestos...que no conviden a pensar en amistat i "fair play".
Jo mu vaig passar moltbe a l'hora de sopar!!! Quin fart de tigre i quin fart de menjar hamburguesa!!!! Vaig quedar molt tipo.
ResponElimina