divendres, 28 de novembre del 2014

MONTBUI 4-3 CP CUBELLES

Hem tornat a ser Veterans.
Viatge, bon rotllo, discusions, bon rotllo, partit lluitat, bon rotllo, soparet compartint taula amb l'equip local, bon rotllo, Plaça del Mercat, Molina, bon rotllo . . .


 
Quan aneu a jugar a Montbui aneu molt en conte amb les trampes que fan:
Mentres jugues el partit vas sentint una oloreta a cansalada i butifarra que flipes. Hauria d'estar prohibit !!! Cap a mitja primera part ja la sentia. Però a la segona part, defensant la porteria més propera al Bar, era gairebé impossible concentrar-se sense deixar de pensar en el tiberi que ens fotriem. És indignant.

 ( si si, aquest de la barba de homeless, ahir va fotre tres chicharros )

Tot i la derrota, les sensacions han estat bones. Tot i l'arbitratge, el partit ha estat noble. Tot i el joc desplegat, hem tornat a estar orgullosos del grup que formem. Tot i no haver jugat, el Munyon és el més gran.

Tot el partit va ser disputat, del primer a lúltim minut.
Quan portavem 15 minuts jugats, i desprès d'errar dues penes màximes seguides per part nostre, arribava el 1-0. Fins que RoberMeister es va encarregar d'obrir el marcador pels cubellencs.
A la mitja part 1-1.
A la segona part va seguir la dinàmica de la primera: Ferritxe ja t'apanyaras, nosaltres tancats en quadro i ells pressionant la sortida de bola. Tant sols hi va haver 3 minuts en que vam tenir possessió de bola amb bona circulació.
També es van donar dues situacions de superioritat, una per a cada equip, que ningú va saber aprofitar.
Quan faltaven 14 minuts per acabar el partit el marcador es va posar 2-3 (alguns pensavem que intentant perdre temps ja en teniem prou !!!!!). Però les intervencions d'un Moi estelar van capgirar el marcador.



Tal i com resa el mural que tenen al pavelló, ahir, vam estar molt orgullosos de la derrota soferta.
La frase del partit va ser "vas a pitar algo pa'l otro lado o no?"

Pel que fa al sopar, collonut. Té un encant especial sopar a peu de pista. A més les butifarres, el llom els pinxitos, l'amanida, la truita, el pastís i el cafe eren boníssims.
I si li afegeixes compartir taula amb l'equip rival, mentre expliquem batalles d'àrbitres que llencen el xiulet i amenacen en marxar del partit, més encara.
Capítol a part el nostre nou membre del grup, Albert, malalt del hoquei Veterà cubellenc. Ja l'has cagat !!!!!

Igualadins, ens veiem a Cubelles !!!





PD: Sergio, José, Cris, Mia, el que fagi falta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada